PREGÓ INAUGURAL DE LA 155a FIRA DE LA CANDELERA

Pregoner: Maribel Rodríguez i Fiter
TINC UN LLIMONER DE LA FIRA.
Benvolgut Alcalde, benvolguts regidors i regidores, amics i amigues de Molins de Rei, convilatans i persones foranies que ens visiteu.
En aquesta 155a edició de la fira de la candelera, he tingut el privilegi de ser la persona que exerceix de pregonera en la nostra festa per excel·lència, un privilegi que agraeixo i molt als vilatans i als qui els representen i al comitè executiu de la fira que per a mi te una significació personal i única.
Permeteu-me doncs, ja que tinc aquest privilegi mostrar un seguit de sensacions de les que marquen un tarannà i que no es poden oblidar tot recordant LA FIRA, ja que hi tenen relació.
En rebre l’encàrrec del pregó, he de confessar que no veia clar com havia de començar, el terror del paper en blanc (ara pantalla d’ordinador en blanc) es feu palesa en llargues estones de plantejament i vaig buscar la paraula pregó al diccionari, PREGÓ: Crida, discurs literari que hom pronuncia en públic en ocasió d’una festivitat o celebració. Com que això de discurs literari em semblava molt gros vaig passar a CRIDA: acció de cridar, (algú), publicació en veu alta, per una crida, un nunci, un cridador, un corredor o altre oficial públic sovint precedida d’un toc de trompeta de comunicacions o noves d’interès general per els habitants d’una població o territori, text proclamat en veu alta. Bé fins aquí res de nou excepte la paraula “nunci”, en un primer moment em va sonar a Església, però que hi tenia a veure amb una crida?, solució seguir amb el diccionari, NUNCI: El qui té per ofici o encàrrec de fer les crides en veu alta, seguia pensant en quelcom eclesiàstic per allò del “nunci Papal”, per tant no servia, pregó i crida sí que espolejaven els records.
Explicaré el per què, fent ús de la llicència de pregonera.

Molins de Rei és la meva vila, tot i que no hi vaig neixer, els meus orígens i els dels meus pares provenen de St. Julià de Vilatorta un poble petit i bonic de la plana de Vic, i que els meus pares deixaren per instal·lar-se a Molins de Rei cercant oportunitat de feina en anys difícils, corria el 1955, per tant jo tenia 6 anys i el meu germà Albert 2 a punt de complir-ne 3.

En aquella edat tot crida l’atenció i el que primer endevines és la novetat, com novetat era als meus ulls i oïda veure un home amb gorra al qui li faltava una ma i que amb una trompeta que feia sonar quan parava de caminar, una de les parades era al carrer Àngel Guimerà on vivíem, uns pisos que ja no existeixen (i que eren propietat del “pitxotet”, curiosament la seva remodelació actual la va fer el meu germà Albert, i malgrat sembla que escombri cap a casa, puc afirmar amb orgull que és un gran arquitecte), tanco el parèntesi i torno a l’home que parava de caminar i que tot seguit cridava una nova, un anunci, en definitiva pregonava allò que les autoritats volien fer saber als vilatans, sí, estic parlant del meu primer coneixement d’un pregoner: en “Sisquet” de la casa de la vila, els seus pregons anaven precedits d’un seguici de quitxalla entre la que em trobava i que bocabadats l’escoltàvem amb fervor i respiració continguda, sense entendre rés però amb la il·lusió de la novetat i dels 5 cèntims que en Sisquet ens donava ( pot ser que per fidelitzar l’audiència) i que per nosaltres era una fortuna, fortuna que volava cap a la barraqueta per convertir-se amb pegadolça, una papereta de sidral o llaminadura similar. En Sisquet o sigui en Francesc Solé Claramunt va ser contractat per l’Ajuntament amb el càrrec de “PREGONER MUNICIPAL, EN PROPIETAT” el dia 31 de desembre de 1935, per unanimitat i amb el sou de 2.555 ptes. anuals i amb l’antiguitat del primer d’abril del 1.921 essent l’Alcalde en Jaume Font i Guitart, més conegut com “EL PICARÖN”, com que les dates d’inici i de contractació d’en Sisquet no corresponen tot i que se li reconeix l’antiguitat, se li lliura també un certificat en el que consta el seu treball anterior i que el 1921, en entrar en nòmina, el seu sou anual era de 720 ptes.
La seva tasca de fer saber als Molinencs i Molinenques les novetats del que decidien a la casa gran, era molt important, la mostra la tenim en aquest edicte de l’any 1937 i que en Sisquet pregonava pels carrers de la vila.

TOC de TROMPETA

AJUNTAMENT DE MOLINS DE LLOBREGAT

Anunci.

JAUME MARTÍ I CARDÚS, Alcalde President de l’Ajuntament d’aquesta Vila,

Fa públic:

Que l’Ajuntament de la meva presidència, en sessió celebrada el dia d’ahir i a proposta de la comissió de finances, acordà la creació de l’impost municipal sobre begudes amb l’aplicació de cinc cèntims per consumició.

El que s’anuncia per espai de quinze dies per al general coneixement i als efectes de reclamació oportuna.

Molins de Llobregat, 6 de juliol del 1937.

L’Alcalde,

Jaume Martí

És curiós com a voltes el pensament et vola i t’imagines com devia ser la realitat social de la vila Molins de Llobregat, tot i que el segell de l’Ajuntament posava Molins del Llobregat. Una vila en constant moviment i gelosa de la seva pagesia, del tèxtil i el comerç emplaçada en un indret privilegiat, a la falda de Collserola i parada obligada de viatgers de pas cap d’altres contrades.
Carrers empedrats o de terra, cases pairals de contribuents especials, de famílies quins cognoms segueixen sonant a l’actualitat, i una breu mostra de l’evolució dels caps de bestiar extreta del cadastre: l’any 1863 hi havia: 9 bous, 27 mules, 2 ases, 2 cabres i 7 eugues, en total 47 animals que donaven uns dividends de 1926 rals.
A l’any 1.945: 82 cavalls, 60 mules, 17 ases, en total 159 animals de treball i 421 de granja que donaren una contribució de 103.750 pessetes.
I una curiositat : unes pinzellades del que l’Ajuntament aprovava en el pressupost municipal per les fires i festes d’alguns anys:
El 1934: 2.683 ptes
El 1935: 1.055 ptes.
El 1945: 35.693 ptes.
I el 1953: 16.770 ptes.
Al bell mig d’aquests anys no puc estalviar-me de transcriure un (aquesta vegada BANDO) que avui caldria tornar a publicar per mostrar a tots aquells que no es creuen la repressió soferta pels catalans provocada per absolutistes que no pensaven altra cosa que en ofegar els drets, les tradicions, la cultura i l’idioma de la nostra terra, la terra que estimem i que amb defectes i virtuts ens acull, ens fa créixer i ens impregna d’una manera de fer, d’un tarannà ni millor ni pitjor, però que és el del nostre país i el de la nostra vila que en forma part, Molins de Rei, la del pont de quinze arcades, pubilla del Llobregat, mig del pla mig de montanya……. però anem pel

BANDO

USO DEL IDIOMA OFICIAL EN TODOS LOS SERVICIOS PÚBLICOS

D. JOSÉ Mª CARULLA CANALS , ALCALDE PRESIDENTE DEL AYUNTAMIENTO DE MOLINS DE REY

HAGO SABER: Que por el excelentisimo Sr. Gobernador Civil de esta provincia se ha dictado con fecha 28 de julio de 1940 (B. O. Del 31 id.) una circular cuya parte dispositiva dice así:

PRIMERO.-A partir del dia 1º de agosto próximo, todos los funcionarios interinos de las Corporaciones provinciales y municipales de esta provincia, cualesquiera que sea su categoria, que en acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado, quedarán “ipso facto” destituidos, sin ulterior recurso
SEGUNDO.- Si se tratase de funcionarios de plantilla, titulares o propietarios en tales corporaciones, y se hallaran pendientes de depuración, dicha falta determinará la conclusión del expediente en el estado en que se hallase y la inmediata destitución del transgresor sin ulterior recurso.
Si se tratase de funcionarios ya depurados y readmitidos incondicional o condicionalmente, se reabrirá su expediente de depuración y puesto que toda depuración hasta ahora realizada es revisable, se estimará esa falta como nuevo cargo adicional al capitulo correspondiente y, en consecuencia, se propondrá sanción o se agravará la ya aplicada, pudiendo, en ambos casos, llegarse a la destitución.

Segueixen tres punts més en el que es van especificant els càstigs si son interins, incloent’hi especialment mestres i professors i acabant amb la cirereta:

La autoridad espera de los señores presidentes de Corporaciones y servicios publicos civiles de toda especie, la más asidua, abnegada y patriotica colaboración a fin de lograr, rápida y eficazmente, el restablecimiento del uso exclusivo del idioma nacional en todos los actos y relaciones de la vida pública en esta provincia

LO QUE HAGO PÚBLICO, PARA GENERAL CONOCIMIENTO Y CUMPLIMIENTO.
MOLINS DE REY a 9 de agosto de 1940

En transcriure aquest breu resum d’un ban opressor, indigne i nefast, no voldria semblar obsessionada amb la nostra parla, ja que crec fermament que no és l’únic signe d’identitat de la nostra terra i considero vital preservar la cultura i el que és tant i tant important la memòria històrica, i les nostres tradicions.
Tot i les nombroses vicissituds polítiques i bèl·liques de les Espanyes de Reis i dictadors, la nostra fira no s’aplegà mai, el planter seguia sent el principal reclam per la comarca i fins i tot de més lluny, ja que era la darrera ocasió de plantar per l’època de l’any, per això la visita amb complicacions o sense, ha estat i és, obligada.
Com obligada és la referència a la gestació de la fira de la candelera i que segons consta en l’arxiu municipal en que hi ha un acta que transcrita literalment diu així:

” Isabel II por la gràcia de Dios y la constituacion Reina de las Españas- sello 4º, año 1.851. 40 maravedies. En la Villa de Molins de Rey a los primeros de mayo de mil ochocientos cincuenta y uno: Reunidos en la sala capitular de la misma y bajo la presidencia del Sr. Alcalde D. Juan Angel al objeto de celebrar sesión ordinaria, los concejales que suscriben a los que invitados con anterioridad se unieron igual numero de mayores contribuyentes, abierta la sesión fué concedida la palabra al concejal primero D. Vicente Castellvi el cual manifestó en un razonado discurso que atendiendo a la posición topográfica de esta villa, a lo que puede convenir a los intereses de la misma igualmente que a los pueblos comarcanos opinaba debía pedirse a S.M. con una reverente exposición que se dignase conceder que esta villa pudiese celebrar dos dias de Feria anual en la conformidad que se practica en otros pueblos. Tomada en consideración y discutida la proposición de dicho Sr. Concejal, fué aprobada con unanimidad, acordandose que las dos ferias se celebrasen en los dias dos de Febrero y segundo de Pascua de Pentecostes de todos los años después de obtenida para dicho acto la competente autorización de S.M. Y para los efectos convenientes después de darse por terminada la sesión firman esta acta todos los Sres. Arriba mencionados de lo que el infrasquito Secretario certifica.”.

Els regidors, i els grans contribuents configuraven els poders fàctics de la vila, s’ha de reconèixer però la seva gran visió de futur per la nostra vila, mostra agraria per excel·lència, exponent de comerç de tot tipus i el que és més important de capital de comarca.

La fira doncs tal i com consta la sol·licitud en l’acta anterior s’establí un any després, el 1852 anualment i el 2 de febrer festivitat de la verge de la candela, fins que arribat el 1979 es trasllada al primer dissabte i diumenge de febrer, per tal de facilitar les visites foranies en ser convocada en cap de setmana, una mostra més de la capacitat d’innovació, de millora, d’expandir-se que te la nostra fira i la nostra gent.

Si be és cert que Molins de Rei ha sofert canvis importants al llarg dels anys, mai ha deixat de ser la vila eminentment comercial, emprenedora, associativa, recuperadora de les nostres tradicions i que sap mantenir i potenciar tot el que ens fa socialment cohessionats.

Bé ja tenim dues coses importants situades: la gestació de la Fira de la Candelera i la figura del pregoner, permeteu-me ara seguir utilitzant la llicencia que m’heu concedit per incidir en altres aspectes que formen part de la meva memòria personal per la importància i el ressò que han tingut en les meves aspiracions ètiques i professionals i que moltes d’elles fan estada i van de parella amb la nostra fira de la candelera.

Fa just 25 anys que a ¼ de set de la tarda, del dia 31 de gener de 1.981 fira de la Candelera, i en un estant del soterrani de la plaça del mercat, s’inaugurava de manera oficial i per llavors l’alcaldessa Antònia Castellana i Aregall, la ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei, que tant ha significat i significa per la vila i els vilatans, pregonera per excel·lència, finestra oberta al ressò de les veus que des d’entitats o institucions o particulars, omplen el dial i arriben a les nostres llars com quelcom diferent, personal i entranyable, les paraules de l’alcaldessa foren “amb un caire molt provisional procedim a la inauguració de Ràdio Molins de Rei. Voldria insistir en el fet de la provisionalitat ja que aquesta emissora resta pendent de ser aprovada per la Direcció General de Mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya, en cap moment no volem pretendre que l’emissora sigui l’emissora de l’Ajuntament doncs faria un flac favor als mitjans informatius dintre de la població…..”

De fet l’emissora havia començat a emetre en període de proves el 13 de desembre de 1980 en una habitació de la casa de la Maria, sogra d’en Miquel Armengol, i precedint aquesta data es a dir amb anterioritat funcionava sense comptar amb les ones a través d’una instal·lació d’altaveus pels carrers de la vila i on vaig fer els primers “pinitos” publicitant l’unió de Botiguers també en aquell moment de recent creació, com no podia ser menys. Aquesta instal·lació la feia en Ràfols, qui avui per avui encara transmet a traves d’altaveus els pregons que circulant de carrer en carrer, això sí, motoritzat (són famosos els seus vehicles) ens fan saber les activitats que s’organitzen i que s’ens ofereixen.

Aquell 13 de desembre doncs, es complia el somni d’aquelles persones que lluitaren i aconseguiren que a través del dial 103 de la FM i amb 5W de potència, s’escoltes a la vila la primera emissió de Ràdio Molins de Rei, emissora municipal.

En Carles Guilera, Jaume Gras, Miquel Armengol, Núria Egido, Toni Caminal i Tófol Artés qui malauradament ens ha deixat, però que segur, que des d’on sigui ens escolta i somriu de les vicissituds d’aquell temps i d’aquells inicis. Tots ells foren els veritables precursors de la ràdio, companys moltissimes gràcies i un gran i personal reconeixement.

És de justícia deixar constància que el primer equip emissor fou un préstec de Ràdio Rubí, en Jordi Margarit ho feu possible, així com que els Molinencs, Lluís Siñol, Miquel Casas i Joaquim Borràs, amb les seves aportacions contribuïren de manera efectiva al gran i novedos projecte, recolzat pel primer ajuntament elegit pel poble.

Val a dir que a Molins de Rei ja havia existit una emissora de ràdio en l’època de la dictadura, adscrita a las emisoras del movimiento, la cadena azul si no m’equivoco, clar que no tenia res a veure amb els objectius i la creació, recent instaurada la democràcia, amb el que era i és Ràdio Molins de Rei, la ràdio de tots i per a tots.

No cal enumerar els entrebancs soferts al llarg d’aquests 25 anys de vida de la ràdio, ja que personalment sempre estaré agraïda de la oportunitat que em va donar en Miquel Armengol de poder col·laborar i aprendre el que ha esdevingut el meu futur professional.

El meu debut oficial a la ràdio, ja al soterrani del que era correus a la plaça del mercat, sense veure el control de só i el micro aguantat per un got, això sí amb una gran il·lusió feia la primera entrevista al pare i fill de can Tintorer, el motiu la festivitat de St. Antoni, no oblidaré mai els nervis que vàrem passar tots tres i els segons que a mi s’em feren eterns d’una quedada en blanc del convidat.

Temps fantàstics i diferents, gran i impagable oportunitat de descobrir tot allò que la nostra vila és capaç de donar de forma altruista i participativa, a través de la seva gent.

Un munt de col·laboradors alguns avui famosos en d’altres mitjans, festes organitzades per la ràdio, retransmissió d’una pel·lícula des de la Peni, “Solos en la madrugada” amb la meva cosina Montse Fiter en Miquel Armengol i jo mateixa, experiència rere experiència i l’amistat de la Pilar Raventós i el conèixer moltissima gent que han esdevingut per a mi troballes personals, i el tracte amb L’Antònia Castellana una persona forta, entranyable, intel·ligent una gran “jefa” de la ràdio quant jo la dirigia, i en Julià Canals i l’Antoni Asensio, regidors de comunicació que ens entenien i estimaven la radio. Per això vull felicitar a Ràdio Molins de Rei i als qui la fan i l’han fet possible ja que en ella he trobat amistats, experiències, il·lusió, possibilitat d’aprendre i el que és més important un present professional a 25 TV. que estic segura que sense el meu pas per RMR no fora possible .

Deia en començar que la fira de la candelera la nostra fira ha marcat la meva vida amb situacions diverses i que els meus pares que venien d’un poble petit amb les maletes i dos fills, s’instal·laren al carrer Àngel Guimerà nº 4,doncs bé, allà la meva mare la Josefina Fiter va començar a vendre retalls en el mateix pis i poc desprès, emprenedora com és, ja obria una botiga al carrer del carril nº 37 propietat de la Pepita Bogunyà coneguda com a cala “patarrinya”. La meva mare, ja he dit una gran emprenedora, intel·ligent, treballadora i honesta, va ser capaç de crear-se un nom i un negoci digne d’admiració, sortit del no res, o mes ben dit dels retalls que venia al pis, ella, va organitzar la primera desfilada de moda al Foment Cultural i Artístic en benefici de l’escola Alba, amb la presencia de famosos entre ells “la mamá del millón”, desfilada que posteriorment passa als estants de la fira de la candelera al soterrani del mercat ( del que avui per avui tan sols en podem veure les parets exteriors com a mostra del que fou), amb unes aglomeracions de públic que a nosaltres ens feia molt contents , suposo que no tant a d’altres expositors que veien col·lapsada l’exposició, val a dir que aquells anys la família poca fira veia però això si sempre trobàvem una estoneta per firar-nos tot corrent per la fira exterior.

En aquest aiguabarreig de sensacions que em provoca la nostra fira, no puc estalviar d’explicar dues llicencies molt personals, la primera protagonitzada per la meva filla, la Xènia Vilà, ja que mai oblidaré la seva cara d’il·lusió, quan amb 11 anys, tornava a casa per dinar i en obrir-li la porta em diu: <strong>mare, t’he comprat un regal!</strong>, allarga la seva ma que sostenia un pal de no més d’un metre i era això literalment, un pal, què és això? S’hem acudir preguntar…. al que respongué tota cofoia… UN LLIMONER DE LA FIRA!!!!!!!, vaig haver de contenir una rialla i automàticament vaig pensar…. “ja l’han enredat”, evidentment la vaig abraçar i petonejar ja que el més important és que ella amb 11 anys havia copsat la il·lusió que em feia tenir un llimoner i els seus dinerons varen servir per complaurem. La mateixa tarda per la seva satisfacció i sense massa fe per part meva, xapolina en mà foradava la terra i plantava allò que per a mi era “un pal” i per la Xènia la felicitat d’haver-me comprat un llimoner a la fira. És per això el títol d’aquestes ratlles,” TINC UN LLIMONER DE LA FIRA”, i no és en va, el llimoner va treure la seva primera branca i una fulla i un altre i avui fa llimones pràcticament tot l’any, i no son unes llimones qualsevol sinó uns fruits sucosos i amb olor de veritable cítric. Amb els anys vaig confessar a la Xènia el secret del meu primer pensament en veure el projecte de llimoner i riem i cada fruit del nostre llimoner és un fruit de vida de record i d’il·lusió, com la nostra fira la que neix i mor per tornar a projectar-se amb més força i innovació que mai cap a una altra edició.

L’altra llicencia personal també es troba lligada a la fira, pocs dies abans de celebrar-se vaig saber que l’altre filla meva la Dèlia estava embarassada i el primer regal que vaig comprar a la que després fou la Tània va ser a una paradeta de la fira recordo els dos dies valorant, pensant, voltant per obsequiar aquella noticia tan de sentiment que em feia experimentar una nova sensació de vida, el ser avia, dues fires més tard tornava a voltar amunt i avall per un segon primer regal, aquesta vegada per en Dan, segon fill de la Dèlia i en Xavi, ja tinc dos nets dues “personetes” que formaran part si Déu vol dels homes i les dones del demà i als qui voldria des del meu paper d’àvia del racó més profund del meu cor i la meva estimació, saber impregnar del gust per la vida, pel respecte i per la integració a la realitat sociocultural dels temps que els toqui de viure, que sàpiguen sempre qui som, d’on venim i respectin i aportin el seu saber fer a les nostres arrels, i que mai més un “BANDO” com el que he llegit abans, trepitgi els seus drets i la nostra historia.

Amics , amigues a les portes de la 155a edició de la fira de la candelera, voldria demanar-vos un favor: que tots i cadascun de nosaltres obrim els nostres cors, obrim les nostres portes i finestres per gaudir de la nostra festa declarada d’interès Nacional, i que els que som d’aquí i els que ens visiten gaudim d’un esdeveniment gairebé únic, que ens deixem transportar per la munió de gent que mira, compra, ven, gaudeix d’aquest trocet de cel que cobreix la nostra vila aquesta que, any rera any, es mostra ufanosa a propis i estranys i que es capaç de captivar a través del seu fet diferencial, una manera de ser que històricament ha demostrat fer seu el sentiment de qui hi viu i de qui ens visita.

I un darrer prec, a tots vosaltres gent de Molins de Rei, els qui sou d’aquí des fa generacions, als qui hem vingut amb els nostres pares, als que acabeu d’arribar als qui us agrada la nostra vila, als estudiosos de la nostra terra als qui us sentiu acollits siguin quins siguin els vostres tarannàs, ajudeu-me tots a pregonar la Fira de la Candelera i quan el divendres a la nit s’obrin les maletes de la il·lusió embolcallades de mercaderies sense fi, d’infinites formes i colors, quan el planter esperi delectós que mans àvides el comprin per absorbir el suc de la terra, quan els cotxes, bestiar, maquinaria agrícola, segells, brocanters, el comerç, la indústria, el col·leccionisme, productes artesanals, les arts, els productes ecològics….. ens mostrin les seves més variades i seductores formes…quan l’aire agafi flaire de pomes envoltades de caramel, de cotofluix de sucre, d’ametlles garapinyades, de bunyols de vent…. quan comenceu a sentir brogit de festa i els peus us portin com si d’una sardana en féssim rotllana……respireu profundament i des del mes profund del vostre cor, crideu ben fort:

Visca Molins de Rei i visca la 155a. Fira de la Candelera.

Moltes gràcies a tots.