PREGÓ INAUGURAL DE LA 161a FIRA DE LA CANDELERA

Pregoner: Sr. Ramon Paüls Casanovas
Bona nit a tothom. Moltes gràcies per ser avui aquí en aquest acte.
Com ja saben els qui més em coneixen, al mateix temps que gaudeixo de l’oportunitat, em costa dirigir-me públicament a tots vosaltres des d’aquí dalt, suposo que per allò del miedo escénico. Per tant, voldria demanar-vos disculpes per avançada si cometo alguna errada o em surt algun gall.
Abans de començar el pregó de la Fira que aquest any m’ha estat encomanat, voldria dir-vos que quan en Joaquim Martí em va trucar per dir-me si tenia un moment per parlar de la Fira, jo vaig suposar que era per acabar de concretar temes relacionats amb el nostre estand del Grup Motor Molins. Un cop asseguts a la taula del despatx de l’Oficina de la Fira, on també ens acompanyava la Carme Pi, i sense donar-hi gaires voltes ni fer referència a res de l’esmentat estand, em va deixar anar: –Ramon, aquest any hem pensat en tu per fer el pregó de la Fira. Us asseguro que el primer que vaig pensar va ser: “Pobre de mi! Amb la facilitat que tinc jo per preparar discursos i posar-me a fer pregons en públic!” A partir d’aquesta primera andanada, en Joaquim, que em coneix prou, va posar ràpidament a funcionar les seves arts de bon polític i, ben recolzat per la Carme, van saber treure’m la por del cos (almenys en aquell moment), de manera que no vaig saber com dir-los que no. De fet, després, quan vaig arribar a casa i li vaig explicar a la meva dona, va ser ella qui va acabar la feina començada pel Joaquim i la Carme.
Dit això, i malgrat aquella primera impressió, vull deixar clar que és una gran satisfacció per a mi que les persones responsables de l’organització de la Fira hagin decidit honorar-me amb aquesta oportunitat de passar a la història de la vila, al costat de tan prestigiosos pregoners com han estat els meus predecessors.
Bé, anem per feina i esperem que no torni a passar el mateix que l’any passat i que no ens quedem a les fosques. Ja seria el súmmum, després de quaranta-dos anys treballant a la companyia de la llum!
Aquests dies, donant-li voltes a com havia d’estructurar aquest pregó, em vaig adonar d’una sèrie de fets i coincidències molt curioses pel que fa a circumstàncies personals envers la Fira de la Candelera.
De fet, la meva vida sembla emmarcada entre la Candelera i Sant Cristòfol. Per començar, vaig néixer l’any que se celebrà el Centenari de la Fira, en una casa on el pare es guanyava la vida fent transports en camió. Al cap dels anys, vaig entrar a treballar a Fecsa, que, curiosament, tenia com a patrona la Candelera. També de molt jove em vaig inclinar pels esports de motor i, finalment, em teniu aquí com a president del Grup Motor Molins, entitat que, curiosament, va iniciar les seves activitats una Candelera.
Com podeu veure, sempre m’he mogut entre la llum i la benzina.
Dit això, em referiré als meus records de la Fira. Des que tinc memòria, sempre ha estat per a mi una barreja de sentiments que van des de l’orgull de pertànyer a una vila que, com aquesta, ha estat capaç de fer-ne cent seixanta-una sense interrupció, passant per la responsabilitat i la joia de formar part d’una entitat com és el Grup Motor Molins, que, any rere any, des d’en fa vint-i-set que hi participa, fins al convenciment que aquesta, la nostra Fira de la Candelera n’acomplirà tants més com fins ara amb el cap ben alt.
Unes de les primeres imatges que em vénen a la memòria pel que fa a la Fira de la Candelera, i suposo que com per a la majoria dels que som fills de Molins de Rei o dels que essent de fora de la vila ja us hi haguessin portat des de molt petits, són aquelles corts de garrins que es muntaven a la plaça de l’Ajuntament, els venedors de mantes de la pujada de l’església –que sempre em deixaven bocabadat de veure com eren capaços de vocalitzar de forma tan ràpida aquella espècie de subhasta (ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, només 1.000 pessetes i us endueu cinc mantes de la millor qualitat !!!!!)–, els concursos de sardanes al camp de futbol de la Joventut Catòlica, on participaven colles d’arreu de Catalunya entre elles, una on ballaven un cosins que viuen a Corbins, un petit poble de l’horta de la província de Lleida d’on és originària la família del meu pare. Per a mi, tot això volia dir que en aquell moment, la nostra Fira tenia molta importància, ja que, venir des de Corbins tant per carretera, passant pel ports de la Panadella i el Bruc (encara sense túnel), com amb tren (amb transbord inclòs a Picamoixons), costava al voltant de cinc hores. A més, aquells dies també venien a casa un munt de parents de la meva mare que vivien a Cervelló i a Olesa de Bonesvalls (que llavors també era molt lluny).
Una curiositat que m’ha quedat gravada a la memòria fa referència al meu besavi, Romà Casanovas, un carreter d’aquells d’abans, dels que sempre duien boina, faixa i espardenyes de betes. Era un home que, pel que deien, havia estat molt forçut i sembla ser que de jove, per la Fira, ell i uns quants més com ell feien juguesques per veure qui podia aixecar del terra –ni que fos dos dits– la truja més grossa.
També recordo un estand de motos de la marca Montesa que muntava en Miquel Castellet a la plaça del Mercat –llavors, de Calvo Sotelo– en un local on anys més tard recordareu que s’hi varen posar els futbolins.
Com que en Castellet i la seva família vivien al costat de casa dels meus avis materns (a cal Romà) i jo sempre era a casa seva o les seves filles –la Montserrat i la Maria Àngels– a casa nostra, gràcies a aquesta relació, per la Fira anàvem tots tres a aquell estand, on el seu pare ens donava un munt de prospectes de propaganda –em sembla recordar que d’un nou model que s’anomenava Impala– per anar repartint a tothom.
Recordo la nevada de l’any 63, amb el desgavell que va representar tant per als expositors com per a la poca gent que es va atrevir a venir a la Fira.
Em vénen a la memòria les patinades de la gent a causa de la gelada i un detall que tampoc se m’oblida és quan, estant davant de casa dels avis –al carrer de baix–, va passar en Josep Bogunyà, que tenia una ebenisteria a la carretera, a la vora del Forn del Pont. En Bogunyà, que en aquells temps era dels pocs que sabien esquiar, duia els seus esquís a l’espatlla i quan el meu avi Joan li va preguntar on anava, ell li va respondre que no tenia gaires oportunitats d’esquiar a Molins de Rei i que ho volia aprofitar. Ens va dir que si podia arribar-hi, aniria fins a Sant Bartomeu per fer la carretera de baixada.
Després, amb el transcurs dels anys, els esmorzars de Traginers, la botifarrada de l’Agrupa, les passejades per tot el recinte firal, badant aquí i allà, fent-la petar amb un i l’altre, xafardejant les novetats tècniques dels primers anys de modernització del món de la pagesia, que, malauradament, al Baix Llobregat va anar a menys, a causa de l’imparable progrés que va acabar substituint els camps de pomeres, pereres i carxoferes per una autopista que hauria de donar sortida a la ingent quantitat de cotxes que any rere any anaven envaint les carreteres. Tanmateix, aquests camps han acabat engolits també per les naus industrials del  Polígon del Pla.
Per altra banda, i tal com us deia al principi d’aquest parlament, aquest any en farà vint-i-set que el Grup Motor Molins participa activament a la Fira de la Candelera.
Tot i que l’entitat s’havia constituït uns anys abans, organitzant esdeveniments diversos, no va ser fins a l’any 1986 que s’inicià una nova etapa que ha arribat fins avui i que, tal com he esmentat anteriorment, ho va fer precisament a la Fira, en un local que era propietat dels pares d’en Josep M. Sabaté (de cal Pepa nana), al carrer Mossèn Cinto Verdaguer (més o menys, davant del Col·legi de les Monges), on vàrem  muntar el nostre primer estand i hi exposàrem quatre motos de competició de pilots locals.
Al maig d’aquell mateix any es va organitzar un viatge en autocar amb el qual els socis que ja s’havien apuntat al Motoclub varen poder anar al circuit del Jarama a Madrid, a veure les curses del Campionat del Món de Motociclisme d’aquell any.
S’organitzà també la Pujada en Costa a Santa Creu, que vàrem continuar fent fins que les característiques mediambientals del territori varen fer impossible la seva continuïtat.
Finalment, per la Festa Major d’aquell primer any, a pic i pala i amb més voluntat que experiència, el Grup Motor Molins va organitzar un motocròs a l’antic terral d’en Juvanteny (aquells terrenys anomenats les Guardioles, que hi ha entre el barri de les Conserves i el barri de la Riera Bonet). Aquell motocròs segurament que el recordarà algú de la sala, perquè a causa de la manca de mitjans, no vàrem poder regar tot el que hagués estat desitjable i la polseguera que van aixecar les motos va ser important.
Després, amb l’experiència adquirida i la lliçó apresa, vàrem aconseguir que els antics propietaris dels terrenys del Terral –a la carretera de Santa Creu– ens els cedissin i durant una colla d’anys vam poder gaudir d’un dels considerats –en aquells moments– millors circuits de motocròs de Catalunya, on vam organitzar diverses curses dels campionats de Catalunya i Espanya, sense pols!
A la Fira de l’any següent –1987–, l’estand del Grup Motor Molins va canviar d’ubicació i ens vam apropar una mica mes al “rovell de l’ou”, ja que el van posar en uns baixos del carrer Major, prop de ca l’Alcaraz.
Continuant amb el que és estrictament la història de la nostra participació a la Fira, després d’aquells dos primers anys, vam aconseguir que l’Ajuntament ens facilités diversos espais on poder donar a conèixer una mica més el Grup Motor Molins i les seves activitats, com l’antic soterrani de la plaça del Mercat, on vàrem estar tres o quatre anys i on vam arribar a exposar estris motoritzats tan diversos com l’avioneta que es va construir ell mateix, el malaurat Joan Burón –per cert, que li vàrem haver de desmuntar les ales perquè no passava per la porta– o un Jaguar del Campionat del Món de Resistència i que, casualment, un cop acabada la Fira de l’any 92, es varen emportar a l’Expo de Sevilla per exposar-lo al Pabellón de los Descubrimientos. Aquest pavelló es va cremar accidentalment el dia 18 de febrer, amb el Jaguar a dintre, dos mesos abans de la inauguració de l’Expo. A nosaltres, en cent seixanta anys, penso que no se’ns ha cremat mai res i a Sevilla, n’organitzen una i ja veus!
Al cap d’uns anys, i amb la col·laboració inestimable de l’Ajuntament, vam incorporar al recinte firal un espai del Centre Vila fins llavors desaprofitat com és el pati de les escoles Alfons XIII, on vàrem estar fins que es va urbanitzar el pati de can Roca, al costat de l’estanc d’en Margarit, on ens vàrem traslladar i d’aquesta manera vam donar el relleu a la Fira Jove dins de l’espai de les Escoles. Així es consolidà aquest emplaçament com a recinte firal fins ara fa dos anys, en què es deixà d’utilitzar temporalment perquè es traslladà la Fira Jove al recinte del Molí. De fet, aquest any s’ha tornat a incorporar al recinte firal, amb la 14a Trobada de Plaques de Cava.
Sempre recordaré, dels anys que vàrem estar al pati de Can Roca, una cosa que em cridava l’atenció: la gran quantitat de gent que de tant en tant omplia la cruïlla de la plaça de la Creu, de forma que quedava totalment atapeïda. Això passava sempre que arribava un tren a l’estació. És un dels punts on queda palesa la gran quantitat de visitants que vénen a la Fira.
Tornant al nostre estand, sempre hi hem procurat exposar elements relacionats amb el món del motor, tan diversos com un Fórmula 1 o una  exposició de tractors d’època, la mateixa que, amb els anys, s’ha convertit en la millor col·lecció de tractors de la història a tot l’Estat i que actualment es troba ubicada al Museu del Tractor a Castellbisbal, col·lecció propietat del meu amic Joan Bosch i Canals (us aconsello que li feu una visita, val molt la pena).
Finalment, des de fa uns quants anys, i com ja sabeu, estem ubicats al carrer del Molí, cantonada amb el passeig del Terraplè. Al principi, aquest emplaçament tenia una certa relació amb l’espai de dintre del solar que ara ocupa el bloc de vivendes on hi ha la botiga de verdures de Casa Ametller: Otto Diesel muntava un circuit de vehicles quatre per quatre i així es conformava una zona de característiques similars.
Aquesta nova ubicació també es va consensuar amb l’Ajuntament, en un moment en què, a causa de la necessitat de créixer de la Fira, calia donar continuïtat a l’espai del Terraplè cap a la plaça de la Llibertat i incorporar a la Fira aquest nou espai que s’acabava d’urbanitzar.
Aquest lloc, encara que, a causa de la superfície més reduïda, no ens permet fer aquelles exhibicions de Trial, Supermotard o Karting que havíem pogut fet al pati dels Col·legis o a Can Roca, és mes agraït pel fet de tenir la teca i el mam més a la vora. Des d’aquí us convido a venir a visitar-nos i gaudir del que us dic.
Ja que parlem d’aquest agraït espai, m’agradaria fer menció de les novetats d’enguany. S’ha creat la figura de la Denominació d’Origen convidada. L’escollida aquest primer any ha estat la Denominació d’Origen Penedès i amb una selecció dels seus vins es farà un  maridatge amb la coradella guanyadora del seu respectiu concurs.
Un altre acte destacable és la inauguració del Camí de Sant Jaume, amb el recorregut pel Patrimoni Històric de la vila, que coincideix pràcticament amb la totalitat del recinte firal. De fet, seguir aquest recorregut pot ser una bona forma de passejar per la Fira i poder gaudir de la visita als estands dels diferents sectors comercials, culturals i lúdics.
Mentrestant, el Grup Motor Molins ha tingut molts anys d’èxits esportius nacionals i internacionals que han dut el nom de Molins de Rei ben amunt, èxits que en bona part hem pogut donar a conèixer gràcies a la nostra presència a la Fira, ja que hem exposat en el nostre estand els vehicles dels guanyadors d’esdeveniments tan diversos com:
  • Campionat de Catalunya de Motocròs (Eduard Català)
  • Campionat d’Espanya de Supermotard (Andreu Gómez)
  • Campionat de Catalunya de Velocitat en Circuits amb el Roger Sala, fill de la gran Pilarín Bayés, la ninotaire de Vic
  • 1rs classificats de les 24 hores de Montmeló els anys 2003, 2005, 2006, 2008 i 2009
  • 2ns classificats al Mundial d’Albacete l’any 2008
  • 13 podis entre 2ns i 3rs llocs, també a les 24 hores des de l’any 1997
  • I un extens etcètera que no anomenaré per no allargar massa aquest apartat, en el qual destaquen les boníssimes classificacions d’en Xavi Foj i d’en Jordi Juvanteny en les diferents i respectives categories amb les quals han aconseguit pujar diverses vegades al podi del Ral·li Dakar. Concretament en l’edició d’aquest any, en Xavi ha tornat a guanyar la categoria T2 de vehicles de sèrie.
Voldria aprofitar per agrair a tots ells els esforços fets per aconseguir portar tantes vegades i tan amunt el nom de la vila de Molins de Rei.
Per altra banda, una de les coses que més m’agrada d’aquestes diades és el retrobament amb gent que fa anys que, per motius diversos, varen marxar a viure fora de Molins, però que cada any, el primer cap de setmana de febrer el tenen assenyalat al calendari i tornen a fer Fira. Això demostra el caràcter d’arrelament a la vila de tots aquells que un dia en varen ser veïns i fa que s’entengui per què portem cent seixanta fires, i que a partir d’aquest acte ja en són cent seixanta-una. Sense aquest tarannà propi dels molinencs i molinenques, això no hagués estat possible, com tampoc ho hauria estat sense la gran capacitat d’organització de qualsevol tipus d’activitat com són les moltes que duen a terme les associacions culturals, esportives, solidàries i de tota mena de la vila.
Totes aquestes coses són les que, al mateix temps, ens asseguren la continuïtat i també la millora de la nostra Fira d’un any per altre i això, en les actuals circumstancies econòmiques, segur que poc o molt posa el seu gra de sorra per ajudar a superar aquesta situació, sobretot si tenim en compte el perfil de la majoria d’expositors que any rere any vénen a mostrar i vendre amb diferents graus d’èxit els seus productes. Aquests expositors, per regla general, són l’exemple de com s’haurien de fer les coses, amb constància, amb voluntat i molta feina per intentar que dia a dia el negoci vagi creixent i que amb els anys es consolidi i pugui generar el nombre més gran de llocs de treball possibles. Així ho hem fet sempre a casa nostra, així hem estat un referent en el comerç a la comarca i això ha fet que sigui una vila viva i amb dinamisme, és el que tenim a les nostres arrels, la cultura de l’esforç, que ha estat sempre la identitat del poble de  Catalunya, i així hauria de continuar sent.
Les aventures d’enginyeria financera que tan de moda han estat els últims anys ja hem vist quin resultat han donat. Per això és tan important que donem suport a tots aquells emprenedors que cada any vénen a la Fira, perquè en definitiva són els que, gràcies a la seva forma de veure el comerç, anant allà on hi ha  possibilitats (i a la Fira de la Candelera n’hi ha), donen continuïtat als negocis. Esperem que això ens ajudi a remuntar ben aviat.
Avui es veu en la internacionalització, és a dir vendre a fora, un mitjà per a la continuïtat de les empreses. Hom pensa a exportar a països més o menys llunyans i vet aquí que el que fan els expositors que vénen a la  Fira de la Candelera és quelcom semblant a aquest procés, però en una escala més petita: van a vendre a fora de la localitat on tenen establert el negoci, van a cercar clients potencials on n’hi ha (i a la Fira n’hi ha). Amb aquesta actitud proactiva estan donant continuïtat al seu procés productiu, és l’essència de l’esperit comercial que tenim a Catalunya. No esperem que “ens treguin les castanyes del foc”. Nosaltres som els que individualment, amb el nostre esforç del dia a dia, fem país i així la Fira també fa país.
Senyors del Comitè Executiu, ara va per vosaltres. No tingueu por. Només pretenc fer un parell de propostes que crec que poden incidir en la millora de les properes edicions.
La primera fa referència al control d’accessos al recinte firal el divendres a la tarda. Des de fa anys, els qui no ens guanyem la vida amb el que exposem, és a dir majoritàriament les entitats, tenim autèntiques dificultats per poder muntar els nostres estands. Ja sabem que, segons diuen les normes, el divendres a la tarda ha d’estar tot muntat, però, com dic, tots aquells que tenim (o teníem) un horari a complir a casa dels qui ens paguen el sou, no podem venir el divendres al matí i ho hem de fer a partir de l’hora en què acabem la nostra jornada laboral.
El fet és poder arribar als espais que tenim definits per l’Organització amb el material d’exposició i cada any veig com moltes d’aquestes entitats han d’anar portant el material amb carrets o com bonament poden, i el problema esdevé tragèdia quan el que s’ha d’exposar no cap en un carretó, quan es tracta d’un camió del Dakar o un cotxe de circuits que arriba damunt d’una grua perquè no té ni matrícula per circular per la via pública.
Llavors comença la lletania anyal de la Fira: trucar a l’Alfred Bofill, que, de passada, vull dir que té prou paciència i des d’aquí donar-li les gràcies pel seu ajut. L’Alfred truca a l’encarregat dels serveis de seguretat que fan el control d’accessos, aquest dóna instruccions a la persona que ha de deixar passar el que no cap al carretó i a partir d’aquí semblaria que hauria d’estar tot arreglat. Però quan penses que el camió i la grua ja haurien d’haver arribat, reps un altra trucada que diu que la persona que està al cap del carrer i que era aquella que havia de deixar entrar el que no cap al carretó, l’han canviat de carrer (per dir alguna cosa) i tornem a començar.
Encara que cada vegada mes la Fira va guanyant visitants el divendres a la tarda, de moment no es pot considerar com dissabte o diumenge. Per tant, demanaria que, tenint en compte que les entitats estem agrupades en llocs molt concrets (Fira Jove i entitats a la plaça del Moli) i, en el nostre cas, en un extrem del carrer del Moli que, per arribar-hi no cal passar pel mig de cap zona de recinte firal, ho poguéssim fer en els dos casos des del mateix carrer del Molí o pel carrer de Pere Calders, i s’adapti la normativa a la realitat horària de les persones que conformen les entitats afectades, i així es facilitaria aquest accés el divendres a la tarda.
La segona qüestió és més de caire econòmic i potser l’hauríem de plantejar a la Casa Gran.
Ara que les coses van com van i manquen recursos econòmics pertot arreu, potser podríem recuperar alguna “pela” aprofitant la ubicació dintre de l’espai firal de la “magnífica” instal·lació fotovoltaica de la plaça del Molí. Hi podríem posar un rètol d’Outlet, ara que està tan de moda, i mirar si ens la compren i així treure’n el que puguem, perquè si no és d’aquesta forma, em sembla que poc rendiment ens donarà aquesta peça de museu tecnològica, entre d’altres coses perquè si no l’endollem a la xarxa elèctrica, difícilment ningú ens pagarà cap quilowatt.
Fet aquest incís caricaturesc (algú ho havia de dir), voldria fer esment d’unes quantes dades que m’han facilitat els responsables de l’Oficina de la Fira i que, tot i coneixent sobradament aquest esdeveniment, n’hi ha hagut diverses que m’han sorprès per la seva magnitud i que voldria esmentar aquí:
Enguany, ja fa 31 anys que se celebra la Fira de Vins i Caves, aquest any amb un increment significatiu de participants envers l’any passat i les novetats esmentades.
Aquest any passat va haver-hi 64 expositors de Planters.
A la Fira d’entitats del 2011 teníem 3.520 m², amb 63 expositors.
Un total de 45.620 m² de recinte firal.
916 participants i expositors, dels quals: 675 eren vinguts de fora i 241 molinencs.
No voldria acabar sense fer esment d’una curiositat que m’he trobat aquests dies, cercant informació per tal de poder donar forma a aquest pregó. He anat a buscar a Internet alguna dada relacionada amb la Fira i és curiós comprovar com aquesta, la nostra Fira de la Candelera, té ressò internacional, fins i tot a webs dels Estats Units, Itàlia, França i d’altres. Tot s’ha de dir: alguna d’elles ens situa a les Costes del Garraf, però bé, tot no es pot tenir.
Per acabar, només em resta donar-vos les gràcies per la vostra atenció i encara que estic convençut que a tots els qui sou avui a la sala no cal animar-vos gaire, voldria demanar-vos que el proper cap de setmana no us quedeu a casa i que tinguem tots molt bona Fira!Molt bona nit a tothom!!! Gràcies per ser aquí.