PREGÓ INAUGURAL DE LA 165a FIRA DE LA CANDELERA

Pregonera: Mònica Usart

Bona nit molinencs i molinenques, autoritats,

Abans de començar, volia agrair al Comitè Executiu de Fira haver-me proposat per donar el tret de sortida d’aquest esdeveniment més que centenari, per inaugurar l’edició 165 de la Fira de la Candelera.

Crec que era una proposta arriscada. Els que em coneixeu de veritat, probablement deveu estar pensant que “què faig aquí dalt?”. I és que, tot i treballar als mitjans de comunicació, jo sóc tímida i quan estic dins un grup de gent sóc més d’escoltar que no pas de parlar… Però a vegades se’t plantegen oportunitats atractives i deixes de banda certes pors i angoixes, t’omples de valentia i superes qualsevol obstacle!

Fer un pregó és realment una tasca complicada. És tot un repte, des del moment en què algú pensa que tu podràs fer-ho i et fan un truc per proposar-t’ho, fins a l’instant en què acabes de llegir aquestes paraules.

Els homes i les dones del temps som poc de llegir; som més d’entendre i explicar, per donar cada dia una informació útil i de servei als ciutadans. Ho acostumem a fer amb un minutet a la ràdio, i amb 3 o 4 a la televisió. Per tant, aquí se m’afegeix un repte nou. Em caldria fer moltes previsions del temps lligades per arribar a omplir un pregó sencer.

Per altra banda, deveu pensar que estic acostumada a parlar en públic… Però no! Jo sec cada dia davant d’un micròfon o d’una càmera i no veig mai qui hi ha a l’altra banda. Avui sí, i això realment imposa.

Davant d’aquest objectiu, i tenint en compte les limitacions, vaig decidir buscar consell. Posar-te davant d’una pantalla en blanc i que et flueixin les paraules és complicat, i més tenint en compte que jo cada dia davant d’un full en blanc el que faig és dibuixar un mapa on hi poso sols, núvols i pluja… Veient la situació, vaig optar per buscar ajuda. Li vaig demanar a l’ESTEL SOLÉ, esplèndida pregonera de la Fira de la Candelera de l’any passat, que em donés algun consell per començar. De pregonera a pregonera… I em va dir això!

ÀUDIO 1 ESTEL SOLÉ

Doncs sí, potser aquesta era la millor manera de començar: parlant del temps, el tema amb què em sento còmoda…

I, realment, el destí m’ho ha posat fàcil, ja que el dia de la Candelera és un moment d’especial interès meteorològic. És un dia assenyalat que, segons la meteorologia popular, ens ajuda a predir el temps que vindrà: ens marcarà si l’hivern (i aquest any pràcticament no n’hem tingut) s’allargarà sis setmanes més, o bé la primavera s’avançarà. Mentre a l’altra punta del món per poder fer aquesta previsió estan pendents d’una marmota i de si es veurà o no la seva ombra en sortir del cau, aquí a casa nostra només cal que alcem el cap i mirem el cel. Si el dia de la Candelera, és a dir, dimarts que ve, arriba pluja, ja podem guardar l’abric, que vol dir que tenim la primavera a tocar… Si fa sol, ja ens podem preparar els guants i la bufanda per passar 6 setmanes d’hivern. Jo ja tinc un primer pronòstic fet d’aquell dia… però me’l reservo per al final!

A mi no m’agrada deixar la gent amb la intriga, però mentre escrivia aquest pregó, una de les pors que se’m va plantejar era que us avorríssiu, que us adormíssiu, o volguéssiu marxar… I vaig pensar com ho podria fer per mantenir els oients enganxats fins al final. I com que conec una persona que això ho sap fer molt bé, i ho fa cada dia durant més de sis hores, doncs li vaig demanar consell. Vaig preguntar al JORDI BASTÉ com fer que les persones aquí presents no marxessin abans d’hora. I em va dir això!

ÀUDIO 2 JORDI BASTÉ

Per tant, just abans d’acabar us revelaré aquesta incògnita.

Del que sí que us puc parlar ara és de les fires viscudes des del punt de vista del temps. De moment, aquesta vila ha viscut Candeleres de tots colors. I si agafem com a exemple els últims anys, podem veure la gran variabilitat que la meteorologia ens ha portat.

Just ara fa un any, la nit del 29 al 30 de gener, vaig dormir amb un ull obert. Hi havia pronòstic de fortes ventades i moltes carpes i estands ja estaven muntats. Davant de la previsió que hi havia, era fàcil que sortissin volant. El vent és un d’aquests fenòmens que si bufa en un indret on no ho acostuma a fer, les seves conseqüències poder ser imprevisibles. El vent és un d’aquests fenòmens que no agrada a la gent. Fa que les persones estiguin més irritables, amb més ansietat, i aquests estats no lliguen gens ni mica amb l’alegria de la Fira.

Doncs aquesta vegada vam tenir la gran sort que el vent no va bufar amb tanta força com s’esperava. Els models meteorològics no van acabar d’afinar. Perquè penseu que quan ens equivoquem amb la previsió, no som els meteoròlegs, eh! Són els mapes que utilitzem! L’any passat, doncs, a banda d’alguna carpa caiguda, la veritat és que no hi va haver més incidències remarcables. La Fira va guanyar la partida al vent!

L’any 2012 vam passar una de les fires de la Candelera més fredes dels darrers anys: just aquell cap de setmana, el temps va venir marcat per una onada d’aire fred siberià (només el nom ja espanta). I és que aquest tipus d’entrades d’aire fred, aquí a casa nostra, són les més extremes. Però no només va fer fred… Recordo estar asseguda a la Fira de Vins i començar a veure com queien flocs de neu. En certs moments parava, d’altres semblava que s’hi tornava a posar. Al final va quedar tot en una anècdota. Tot plegat, no va ser pas un impediment per sortir a passejar pels carrers. Al contrari! Aquells flocs de neu, encara van portar més alegria a la Fira. El 2012, doncs, la Fira va guanyar la partida al fred i a la poca neu que va caure!

I pel que fa al tema de la pluja, si mirem els últims sis anys, pràcticament no ha caigut ni una gota el primer cap de setmana de febrer. Cal anar fins a l’any 2009 per recordar un bon xàfec que va descarregar dissabte a la tarda. Alguns carrers inundats, amb un pam d’aigua, i la gent refugiant-se en bars, en cases o sota els porxos. El 2009, sí que el temps va guanyar la partida a la Fira. Podríem dir que la pluja és un dels fenòmens que ens pot aigualir més fàcilment la festa.

Però també hem tingut anys d’ambient més primaveral, que no pas d’hivern. En tenim un parell d’exemples: el 2010, quan el vent de ponent reescalfat va enfilar els termòmetres fins a valors de 17ºC al migdia, o un cas encara més clar, el del 2011, en què es va arribar a 21ºC de màxima. Temperatures força per sobre del que tocaria. Un anys més, doncs, el temps va respectar la Fira.

Però hi ha hagut Candeleres més extremes que no pas aquestes. Jo no les he viscudes en primera persona i, per tant, no les puc recordar. Vaig pensar que seria interessant preguntar, a tres persones que han passat més de 80 Candeleres, quines situacions extremes relacionades amb el temps recorden. I així ho vaig fer. Vaig parlar amb la Teresina, l’Eulàlia i la Josefina Pous, i em van explicar això.

ÀUDIO 3 TIETES

Aquest any que recorden la coca de neu és l’any 1963. Després dels aiguats del 62, i encara amb la vila de ressaca, el temps no va donar treva per la Candelera. La neu va caure amb força i moltes parades, molts firaires, no van aparèixer per la vila. I el cas del fred és de l’any 1952, quan es va arribar a valors de temperatures per sota dels 5 graus sota zero. Un fred intens que ni de bon tros podem comparar amb el que hem tingut els darrers anys.

Arribats en aquest punt, després de seguir les recomanacions de l’Estel Solé, del Jordi Basté i després d’escoltar les germanes Pous, em vaig quedar una mica estancada. I vaig decidir buscar algun consell més per encarar la segona part d’aquest pregó. Vaig parlar amb una persona d’èxit, que sap combinar la música amb l’humor i que és capaç d’entretenir-nos de moltes maneres diferents. De fet, l’any passat va formar part de les activitats de la Candelera… Vaig deixar llegir la primera part del pregó, la que heu sentit, al JOAN DAUSÀ i li vaig demanar una empenteta per continuar. I la seva resposta va ser aquesta.

ÀUDIO 4 JOAN DAUSÀ

ÀUDIO 5 MÚSICA DE FONS

És ben cert que si estigués fent el pregó de qualsevol altra fira de Catalunya, potser aquí hauria de posar el punt i final, però en aquest cas no. Fa 31 anys que visc la Candelera. Per mi, la Fira ha tingut un sentit, un significat, m’ha generat unes il·lusions i uns records diferents, segons el moment de la meva vida.

Per a mi, la Fira, quan era ben petita, era aquell cap de setmana en què, agafada ben fort de la mà dels meus pares, passejava carrers amunt i avall, vigilant de no ser aixafada.

Per a mi, la Firaera aquell moment de l’any en què tenia 25 pessetes a la butxaca i me les gastava en un sobre sorpresa. Aquells instants abans d’obrir-lo valien molt la pena… Els de després ja no tant!

Per a mi, la Fira era sortir amb la càmera de fotos a la mà per fer un reportatge per a l’escola: fotos del planter, de les paradetes d’arracades, de la maquinària agrícola… Fins i tot, encara guardo ara aquelles imatges dins d’una caixa de records a casa dels meus pares!

Per a mi, la Fira era aquell moment de l’any en què em comprava un pot de sidral amb gust de coca-cola o de llimona i me’l menjava passejant pels carrers.

Per a mi, la Fira, quan ja podia sortir una estona sola amb les amigues, era passar-nos hores al pati de l’Alfons XIII, on hi havia la Fira Jove, jugant dins de la piscina de boles, animant els que pujaven al rocòdrom o dalt d’un trenet elèctric. Trenet que un bon dia vam fer tombar i ens vam adonar que potser ja érem massa grans per pujar-hi.

Per a mi, la Fira, en l’època en què anava a l’Agrupa, era fer cafès per a tots aquells que venien a la botifarrada. Recordo que va ser llavors quan vaig aprendre què era un carajillu.

Per a mi, la Fira va ser, al seu moment, estar a l’estand de la Joventut Catòlica, mostrant a la gent que passava què fèiem dins de l’Esbart Dansaire i animant-los a venir a ballar, sobretot si eren nois…

Per a mi, la Fira ha estat, durant molts anys, estar una estona a l’estand del Camell venent samarretes, mocadors, barrets, adhesius… I compartint moments i confidències amb amics de l’entitat.

Per a mi, la Fira, algun any no va ser gaire cosa. Culpa dels exàmens de la universitat… Al setembre, quan ens donaven el calendari d’exàmens, sempre creuava els dits perquè les avaluacions de les meves assignatures acabessin just abans de la Fira i no haver d’estudiar durant el primer cap de setmana de febrer. Però algun any no vaig tenir tanta sort!

Per a mi, la Fira era passar-me hores amb la copa a la mà, al costat dels amics, compartint estones de fred a la plaça de la Llibertat i reproduint la mateixa imatge que tenien anys abans els meus pares tastant vins, però a la plaça del Mercat.

Per a mi, la Fira era arribar amb el cotxe de la universitat o de la feina i veure, uns quants dies abans, com començaven a muntar les carpes del Terraplè i notar aquelles pessigolles a l’estómac mentre se’m dibuixava un somriure a la cara mentre pensava que al cap de pocs dies aquells carrers s’inundarien de gent.

Per a mi. la Fira, fa pocs anys, va ser estar a la plaça de l’Ajuntament, al petit estudi de Ràdio Molins de Rei, fent en directe una edició especial d’un programa de ciència que fèiem setmanalment. Amb la remor firaire de fons!

Per a mi, la Fira era posar-me les malles sota els pantalons, la samarreta tèrmica, el jersei de llana, l’abric, els guants, la bufanda, les botes d’hivern… I anar cap al Racó Català i ballar fins a les tantes, rient amb els amics.

Per a mi, la Fira era organitzar-me els àpats per poder-ho tastar tot. “Per esmorzar aniré a agafar uns xurros; per dinar podem anar a fer una calçotada i, després, a mitja tarda, unes coques de Perafita. I comprem uns embotits i un pa d’aquests artesans per sopar a casa, que fa fred.” I diumenge al matí, sant tornem-hi! I aprofitar fins a l’últim minut del diumenge per acabar de gaudir de les delícies de la Fira. I és que hi ha gustos que només els tenim un cop a l’any.

Per a mi, la Fira, des de fa un parell d’anys, és sortir de casa entre els arbres i les plantes d’una parada del planter, contenta de viure dins de la Fira, i endinsar-me amb un gran somriure pels carrers de la vila.

Per a mi, la Fira ara ho és tot. És recórrer els carrers veient els nens agafats de la mà dels seus pares, veure les entitats com munten els seus estands, passar per davant de les parades de sidral i sobrets sorpresa i encara tenir la temptació de comprar-ne algun, anar a la botifarrada de l’Agrupa, passar per la parada del Camell i comprar la samarreta als meus nebots, tastar els vins dels cellers d’arreu de Catalunya…

Per a mi, la Fira és sortir de casa divendres a la tarda per veure les primeres parades i no plegar fins diumenge quan comencen a recollir i s’apaguen els llums que han il·luminat la vila durant tot el cap de setmana.  I m’agrada molt viure aquests dies al costat dels meus, i ensenyar la Fira orgullosa a tots aquells del meu entorn que encara no la coneixen. Molts companys de feina ja esperen rebre el mail a mitjan gener per convidar-los a passar el primer cap de setmana de febrer a Molins de Rei.

Ser molinenca és un gran orgull i, en part, gràcies a aquesta meravellosa Candelera que tenim!

De ben segur que cada una de les persones que hi ha en aquesta sala, cada molinenc i molinenca podria pujar aquí dalt i explicar una història diferent i així compartir com és la SEVA FIRA. Aquesta és la MEVA. Gràcies per deixar-me-la reviure avui amb tots vosaltres.

PAREM LA MÚSICA DE FONS

I tal com us he promès, acabaré aquest pregó fent la previsió del temps. No podia posar el punt final de cap altra manera! Tot i que falta una setmana per començar a passejar pels carrers plens de gent, us avanço que sembla que tindrem una mica de tot: divendres, amb més sol; dissabte augmentaran els núvols i diumenge arribarà pluja. Durant la setmana que ve ho anirem actualitzant.

Ah! I també us haig de dir el temps que farà el dia de la Candelera i, de rebot, si tindrem unes quantes setmanes més d’hivern. Ja sabeu que les dites referides al temps són fruit d’anys de contínua observació, però pot ser que a vegades fallin. Però, de moment, sembla que aquest any, el dia de la Candelera serà assolellat. Per tant, tal com diu la cultura popular: “Si la Candelera riu, l’hivern és viu.”

MOLTES GRÀCIES A TOTHOM. VISCA MOLINS DE REI I VISCA LA FIRA DE LA CANDELERA!!